divendres, 12 de desembre de 2014

DECRET DE L'ARQUEBISBE SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA NOSTRA CONGREGACIÓ, DE LA R. I V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I LA COMISSIÓ MIXTA

El passat 28 de novembre entrà en vigor el decret promulgat el 26 de febrer per l’Arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat, Jaume Pujol i Balcells, sobre el funcionament de les dues congregacions que conformen La Sang i la Comissió Mixta.

DECRET
de 26 de febrer de 2014 pel qual es disposen algunes qüestions de funcionament de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la Congregació de Senyores sota l’Advocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Deu de la Soledat i la Comissió Mixta de la Sang de Tarragona.

Des de fa temps venim observant la problemàtica que es viu a la Sang de Tarragona. Havent escoltat totes les parts hem captat la conclusió, que es pot dir unànime, que la vida de la Sang no pot continuar com fins ara. Ha de deixar tot el que és negatiu i s’ha de centrar en allò que ha de ser la vida pròpia de les associacions de Setmana Santa amb esperit realment religiós i eclesial, com correspon a seguidors i seguidores de Jesucrist.
Escoltats i ponderats els desitjos de tots i totes, implicats i implicades, manifestats per les respectives Juntes, per una part es manifesta un desig d’unitat i per l’altra també es manifesta el desig que cada Congregació tingui la seva identitat i la seva autonomia.
PEL PRESENT DECRET, amb l’intent de fer coherents aquestes aspiracions diferents i complementaries, hem pres les següents DISPOSICIONS amb la intenció que realment us ajudin a començar un futur millor, amb l’esperança que siguin acceptades i portades a la practica per tots els congregants i les congregants.

DISPOSICIONS

1. Atès que abans del present Decret han estat publicats altres decrets i disposicions, encara vigents, per l’actual ratifiquem de bell nou el decrets que van signar l’arquebisbe Constantí Bonet, el cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer i l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Si a partir d’aquells decrets i disposicions quedés algun dubte o algun buit, per les presents els esmenem, de manera que quedin amb plena vigència mentre no es determini una altra cosa.
Com a conseqüència d’aquests documents normatius, a la Sang hi ha dues Congregacions i una Comissió Mixta, que són: la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, formada per clergues i laics; la Congregació de Senyores sota l’Advocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, i una Comissió Mixta per al bon govern de les qüestions comunes. Les dues Congregacions es van diversificar amb la intenció de ser dues Congregacions germanes, unides en la devoció al Sant Crist de la Sang i a la Mare de Deu de la Soledat, en els actes de culte que son comuns a totes dues i en la mútua relació de fraternitat, i la Comissió Mixta vol visibilitzar que les dues Congregacions formen una unitat, expressada com una sola entitat. Per tant hi ha una unitat en tot el que és comú i una diversitat legítima en la identitat de cada Congregació en particular.

2. Per a les coses comunes la Sang té les seves normes, deixant llibertat i autonomia per a les qüestions que són pròpies i exclusives de cada Congregació, entre d’altres la processó del Divendres Sant i la del Dissabte Sant, cada una de les quals és responsabilitat exclusiva d’una de les dues Congregacions. Quan un acte és de la responsabilitat d’una, l’altra s’atendrà al que disposi la Congregació organitzadora.

3. Cada Confraria té la seva identitat i, si és el seu desig, pot presentar un projecte de modificació d’Estatuts i Reglament amb la petició del que creguin que és més adient per al futur de la Congregació, amb el benentès que, mentre uns altres Estatuts o Reglament no siguin aprovats degudament i canònicament per l’Autoritat Eclesiàstica, s’han de regir, encara que sigui amb petites adaptacions, pels que estan vigents actualment.

4. Els mateixos Estatuts i Reglaments vigents tenen present que hi ha unes coses comunes que s’han de tractar conjuntament, sobretot el referent a actes de pietat i de culte. Per a la bona entesa en aquestes qüestions i responsabilitats comunes i per a deixar ben clar que la Sang és una entitat formada per dues congregacions, donem mes facultats de govern a la Comissió Mixta.

5. Les dues Congregacions i la Comissió Mixta tenen la seu social a la casa i església de Natzaret.

6. L’entitat La Sang es regirà per les normes que actualment té la Comissió Mixta, amb les següents modificacions:

a) El nombre de membres de la Comissió Mixta serà de 5 representants de cada Congregació, a més del President, que és el Prefecte. A partir del que estableix l’article 4 de la normativa aprovada per decret de 5 de marc de 2003 (BOAT 2003, p. 184), s’amplia fins a tres el nombre de representants elegits per cada Congregació.

b) La Comissió Mixta té la responsabilitat de govern de tot el que és comú a les dues Congregacions, com és el cas del govern de la casa i de l’església; les obres, el manteniment i les reparacions; els comptes i el pressupost del que és comú; els actes de culte que han de ser comuns: la festa de La Sang, una missa pels difunts i difuntes al mes de novembre i tot el que ja està establert a la normativa de la Comissió Mixta (cf. Article 5).

c) A partir d’ara totes les despeses per la casa, tant les majors com les ordinàries, seran sufragades a parts iguals per les dues Congregacions.

Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Ho decreta i signa l’Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona.
Davant meu,

Rosalia Gras Minguella
Secretària general i cancellera

dimarts, 9 de desembre de 2014

ROSÓ TEIXELL CÁCHARO. PREMI A LA FIDELITAT 2014

La Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat va concedir el Premi de la Fidelitat, merescudament, a una persona molt estimada i recordada per la seva important tasca en el període que va formar part de la Junta directiva. La Dra. Rosa Teixell Cácharo.

La Rosó, com era coneguda per tots i com li agradava que l’anomenessin, va néixer a la clínica Ibars de Reus el 24 de març de 1954, tot i que va viure sempre a Tarragona. Estudià al Col·legi de Jesús i Maria i a l’Institut Martí i Franqués de Tarragona, on va mostrar especials aptituds per les Ciències Naturals.

El 1971 començà la carrera de Medicina a l’Hospital de Sant Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià el 1977. Després d’haver obtingut el número 2 de la classificació del MIR de tota Espanya, el 1978 s’incorporà a l’Hospital de la Vall d’Hebron com a metge resident en l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia. Un cop esdevinguda metge especialista, el 1982 es va traslladar de nou a Tarragona, treballant a l’inici a l’Hospital U. Joan XXIII, i després a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, havent obert també consulta privada. La seva vida dedicada a la Medicina li va portar nombroses satisfaccions durant molts anys, consagrada en cos i ànima a la salut de la dóna i portant molts tarragonins i tarragonines a la vida. Era una excel·lent professional lloada i reconeguda pels cercles mèdics.

Recordem també a la Rosó com una gran persona: oberta, sincera, honesta i entusiasta i alhora revindicativa i justa. Lluitadora en escreix, mai defallia per tal que es reconeguessin els drets de les Senyores de la Soledat, aconseguits amb molt de sacrifici i després de viure moments molt complicats mentre va formar part de la Junta Directiva. Extremadament perfeccionista en desenvolupar les tasques encomanades i sempre disposta a col·laborar.

Per aquests i mols altres motius, que ens cansaríem d’anomenar, i per acord unànime de Junta que es va portar a terme el passat dia 29 d’octubre d’aquest any, s’atorgà el premi pòstum i alhora obligat, per la seva extremada dedicació sempre demostrada, el constant esforç i el compromís amb la seva tasca.

El premi va ser entregat oficialment en l'acte celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament el passat 21 de novembre, premi que va ser lliurat al seu germà Antonio Teixell en presència també de la seva mare, Rosa Cácharo.

Finalment l’acte va concloure amb l’habitual sopar a l’Hotel Imperial Tàrraco.