ELS ORIGENS
La primera referència
documental de l’existència d'una imatge de la Mare
de Déu de la Soledat
propietat de la
Confraria de la Sang ,
la trobem en un inventari efectuat l’any 1565 pel secretari on
detalla les imatges i diferents estris existents dins l’església de Natzaret i
que participen en la processó general de Dijous Sant. Tot i això, hom creu que
a la primera processó del Dijous Sant organitzada per la
Confraria de la Sang
de N. S. Jesucrist el 3 d’abril del 1550 ja figurava la Verge
de la Soledat
com un dels tres misteris fundacionals juntament amb el Sant Crist i
l’Ecce-Homo.
L’any 1568, la Confraria
de la Sang
trasllada les imatges i estris propietat de la Confraria
al Santuari del Miracle ja que el temple i la casa adjacent de Natzaret es
troba en mal estat i és necessari una profunda restauració i adequació.
 |
| Verge dels Dolors |
Trobem documentat que
l’any 1588 l’artista Jeroni Xanxo fa unes mans i els braços per a la «Verge
dels Dolors», i el pintor Francesc Olives encarna la cara i les mans. Hem de
dir que la imatge de la
Mare de Déu de la Soledat
va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: «Verge dels Dolors»,
«Mare de Déu dels Desemparats» i «Mare de Déu de la Soledat ».
L’any 1617 un grup de
cavallers de la noblesa, als quals s’afegeixen metges, juristes i eclesiàstics,
s’associen i obtenen permís de la
Confraria de la Sang
per encarregar una nova talla de la
Soledat , guardar-la i acompanyar-la a la processó de
Dijous Sant. Aquesta nova imatge de la Soledat
de la Confraria
dels Cavallers cal diferenciar-la de la imatge propietat de la Confraria
de la Sang
que quedarà momentàniament en veneració a l’altar de la Capella
de la Mare
de Déu dels Desemparats o Soledat al Santuari del Miracle.
 |
| Santuari del Miracle. Fons Arxiu Fotogràfic C.E.C. |
El 1742 la Confraria
de la Sang
s’estableix definitivament a l’església de Natzaret amb totes les seves imatges
i estris de la processó. Tot i això, alguns estudis assenyalen que a
conseqüència de que l’antiga imatge de la Soledat
no sortia a la processó des de l’any
1617, aquesta ja va ser traslladada i dipositada a Natzaret l’any 1628, i només
es tornaven a baixar al Santuari del Miracle, les imatges que participaven a la
processó: el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo.
L’any 1806 la Confraria
dels Cavallers no vol assistir a la processó amb la seva imatge de la Soledat
ja que són pocs confrares. La
Sang ofereix l’antiga imatge de la Soledat
als clergues i seminaristes de la ciutat que l’acompanyen amb molta devoció
fins l’any 1808 coincidint amb l’entrada al país de les tropes napoleòniques. Per
sort, durant el setge de 1811 la imatge de la Soledat
no pateix cap desperfecte i es refugia a l’interior de la Catedral
juntament amb altres imatges i retaules evitant el saqueig de les tropes
ocupants.
L’any 1814 la imatge
retorna a Natzaret i el 1815 torna a participar de la reorganitzada Processó
del Dijous Sant.
El 1817 els cavallers,
que havien perdut la seva imatge durant el setge de 1811, declinen l’oferiment
de la Congregació
de la Sang
a participar a la processó amb l’antiga imatge de la Soledat. Conseqüentment
la Sang
ofereix el pas al governador militar de Tarragona que accepta i passa a ser
Majoral de la
Soledat fins l’any 1826. Aquell any els comerciants
decideixen acompanyar el pas de la Mare
de Déu de la
Soledat.
Diferents desavinences
entre la Congregació
de la Sang
i els comerciants desemboquen l’any 1846 en la renúncia definitiva dels
representants del comerç a seguir acompanyant la imatge de la Soledat.
 |
| Estatuts de la Congregació de la Sang 1859. Arxiu: Daniel Pallejà |
1846. ES CONSTITUEIX L’ASSOCIACIÓ
DE SENYORES DE LA VERGE DE LA SOLEDAT
Va ser llavors que a
finals de l’any 1846 es constitueix la ‘Associació de Senyores de la Verge de
la Soledat’ adscrita dins la Congregació
de la Sang. A partir d’aquell moment la Congregació de Senyores es faran càrrec
de la conservació i ornamentació de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat,
però serà la Junta de la Congregació de la Sang qui s’encarregarà de treure i
acompanyar la imatge amb els congregants més antics ja que la presencia de la
dona encara no estava permesa a la Processó del Sant Enterrament. Només hi
podien participar com a penitents amb improperis.
L’any 1859 l’arquebisbe
Josep Domènech Costa i Borràs prohibeix la participació de les dones i infants
a la processó de Dijous Sant. Només
poden assistir les dones amb els estris de la Passió, o sigui, com a penitents,
però ja no acompanyaran la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
Aquest mateix any, entra
en vigor uns nous estatuts de la Congregació de la Sang en el que en un dels
articles dedicats a les senyores de la Sang estableix la possibilitat
d’associar-se i tenir estatuts propis elegint càrrecs entre elles per tal de
venerar i conservar la Santa Imatge de la Mare de Déu.
L’any 1861 l’Associació
proporciona un nou mantell per la Soledat i encarrega a l’escultor Bernat
Verderol que acabi la imatge de la Soledat col·locant-li uns peus, element que
fins aleshores no havia tingut mai. El 1867 adquireixen un nou vestit de vellut
negre i per primera vegada organitzen una vetlla el Dissabte Sant des de les 6
del matí fins a la mitjanit.
L’any 1868 el pas de la
Soledat estrena una nova peanya i noves faldilles confeccionades per les
senyores de la Soledat i l’any 1872 estableixen una funció religiosa que tindrà
lloc tots els dilluns de quaresma.
1876. FUNDACIÓ DE LA CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
 |
| Primers Estatuts, 1876. Fons A.H.A.T. |
Amb data de 22 de juny de 1876, l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui
aprova els estatuts i s’erigeix canònicament la
Congregació
de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.
El 1898 el prefecte de la Sang
i president de la
Congregació de Senyores Mn. Pau Ayala López
aprova un escut propi per les senyores, que serà representat per un cor
traspassat amb una espasa i on destacarà també les cinc llagues de Nostre
Senyor. Un any més tard es crea la secció de «señoritas» amb l’ingrés de 24
noies amb edats compreses entre els 7 i
els 20 anys.
El 1901 la imatge de la Soledat
estrena un nou mantell i vestit de vellut negre i el 1905 es canvia la peanya
del pas.
El 1914 les senyores de la Soledat
encomanen al taller Justo Burillo de València la confecció d’un nou vestit i
mantell per a la
Mare de Déu i un any més tard la imatge es restaura.
L’any 1920 es reformen
els estatuts de la
Congregació que son aprovats per l’arquebisbe
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Cinc anys més tard a conseqüència de
les múltiples aturades dels passos que
són duts a coll, el pas de la Soledat ,
entre d’altres, es reforma i es col·loca sobre un xassís amb rodes.
 |
| El Pas de la Mare de Déu de la Soledat desfilant per la Rambla Nova. Anys 20. Arxiu: Daniel Pallejà |
El 19 d’abril de 1935, l’antiga imatge de
La nit del 21 de juliol la Congregació va perdre el pas i la imatge de la Mare de Déu de la Soledat a causa de la revolució iconoclasta que sacsejà la Setmana Santa de Tarragona. Al mig de la Plaça del Rei, en una gran foguera, va ser cremada juntament amb les imatges de la Congregació de la Sang: el "Sant Crist de la Sang" de Benet Baró, del 1617; el pas de "La Flagel·lació" de Josep Campeny, del 1914 i el pas del "Crist de la Humiliació" dels escultors Clemente Cantos i Antonio Garrigós.
 |
| La Soledat de 1939 i 1940 Foto Arxiu Daniel Pallejà |
L’escultor Antoni
Garrigós, autor del desaparegut pas del Crist de la Humiliació proposa fer la
nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat per 5.000 pessetes i presenta un
esbós, però ben aviat la seva delicada salut el fa desistir del projecte i s’ha de
buscar un altre artista.
Finalment es decideix
aprovar la proposta de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau que presenta una
maqueta de la Mare de Déu i un pressupost com el de Garrigós, de 5.000 pessetes.
El Dilluns Sant de 1941 a
l’església de Natzaret es beneeix la nova imatge de la Mare
de Déu de la Soledat de Camps i Arnau. Aquesta imatge és una bella talla però
alhora molt austera.
 |
| La Soledat de Josep M. Camps i Arnau. Foto: Arxiu Cisco Gómez |
L’any 1957 com a
resultat de la reforma litúrgica i a causa de la idea del Sr. Cardenal Arriba i
Castro sobre la Setmana
Santala Sagrada
Congregacióla Mare
de Déu de la Soledat.
Hola
Nau. Ella
Salve Regina.la
Congregació obté l’autorització del Cardenal per
entrar dins de la
Catedral a celebrar la Corona Dolorosa
i posteriorment la veneració de la imatge, abans de retornar a Natzaret.
L’any 1959 es crea la
secció d’aspirants de la
Congregació de Senyores de la
Soledat que, a diferència de l’antiga «sección de
Señoritas» creada el 1899, la formen totes les nenes fins els 14 anys.
 |
| La Soledat amb el nou mantell. 1962 Foto Vallvé. Arxiu Soledat |
Així en Junta celebrada
el 20 de novembre de 1962, es decideix la substitució de la imatge per una
altra de nova, encarregant-li a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat la seva
execució. La Fusteria
Revertéla
Serralleria Magaroles
La nova imatge és beneïda
el Dimecres Sant 11 d’abril essent els padrins la Sra.
Alícia del Castillo, esposa del governador civil, i l’alcalde Sr. Benigne
Dalmau.
Continuant amb el propòsit
de realçar encara més la imatge de la
Soledat , l’any 1964 s’acorda realitzar una corona
recollint plata i donatius a les senyores congregants. Aquesta corona
realitzada per l’Orfebre Claveras surt per primer cop a la processó de l’any
1965.
.jpg) |
| Benedicció del nou pas de la Soledat. 1963. Foto Arxiu La Soledat |
Després de diversos
intents els anys 1965, 1970 i 1976 demanant infructuosament l’assistència de
les senyores a la
Processó del Sant Enterrament, no serà fins
l’any 1979 que s’obté el permís per acompanyar la imatge de la Soledat
el Divendres Sant. Aquell any assisteixen 10 senyores amb vesta i cucurulla. Un
any més tard assisteixen 26 senyores congregants amb vesta i golilla i el 1981,
32, fins que l’any 1982 hi assisteix la presidència de la Junta
directiva i la secció de les aspirants.
L’any 1985 és beneït el
penó de les aspirants i el 1987 la bandera principal de la Congregació,
apadrinada per la Sra. Teresa Vives Ciurana de Recasens i el Sr. Josep Gomis i
Martí.
sra.teresa_vives_de_recasens.jpg) |
| Benedicció de la Bandera de la Congregació de Senyores. 1987. Foto Chinchilla. Arxiu La Soledat |
L’any 1991 coincidint
amb la dècada de la revifalla de les congregacions, gremis i germandats a
tornar a portar els misteris a coll per part de voluntaris, la congregació
decideix aprovar la proposta dels congregants que porten el pas de la Soledat
i es reforma la peanya per tal de dur-la a coll. El mateix any es crea també la Banda
de Tambors de la
Soledat formada per congregants de la Sang ,
senyores congregants i aspirants de la Soledat.
 |
| Benedicció Peanya 1995. Foto Fer-Vi. Arxiu Soledat |
L’any 2001 la
Congregació celebra els 125 anys de la seva constitució amb un seguit d’actes
entre les que destaca una exposició amb fotografies, vestes, maquetes i el pas
de la Mare de Déu de la Soledat a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials
(carrer Escrivanies Velles), lloc on des d’aleshores el pas s’exposa durant la Setmana
Santa i on els armats de la Sang realitzen la seva recollida durant la tarda del Divendres Sant. També per celebrar l’efemèride es va realitzar una conferència/presentació
del 125è. aniversari per part del periodista tarragoní Sr. Enric Pujol i
Cayuelas.
Un any desprès, el
2002, per primera vegada la Congregació
edita el seu propi Opuscle. Aquest primer opuscle és presentat pel
Sr. Antoni Huber i Company.
El 2003 la Congregació
de Senyores és reconeguda com a membre de ple dret de l’Agrupació
d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, i passa a partir d’ara a tenir
dues membres representants en la Junta de l’Agrupació.
El dia 2 d’abril de 2011
és beneïda per l’Il·lm. i Rvdm. Sr. Jaume Pujol una nova peanya del Pas de la
Mare de Déu. Actuen de padrins el matrimoni Vallvé-Fontana. Aquesta nova
peanya ha estat realitzada als tallers de fusteria i policromia Artemartínez
d’Horche (Guadalajara).
.jpg) |
| Benedicció nova peanya any 2011. Foto: Fer-vi. Arxiu La Soledat |
El president de la
Congregació és actualment Mn. Josep Queraltó Serrano, i la Sra. Maria Dolores
Nolla Tapias n'és la Priora.
