 |
| La Mare de Déu de la Soledat, de la Sang (Segle XVI - 1936) |
L’any 1568, la Confraria de la Sang trasllada les imatges i estris propietat de la Confraria al Santuari del Miracle ja que el temple i la casa adjacent de Natzaret es troba en mal estat i és necessari una profunda restauració i adequació.
Trobem documentat que l’any 1588 l’artista Jeroni Xanxo fa unes mans i els braços per a la «Verge dels Dolors», i el pintor Francesc Olives encarna la cara i les mans. Hem de dir que la imatge de la Mare de Déu de la Soledat va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: «Verge dels Dolors», «Mare de Déu dels Desemparats» i «Mare de Déu de la Soledat».
L’any 1617 un grup de cavallers de la noblesa, als quals s’afegeixen metges, juristes i eclesiàstics, s’associen i obtenen permís de la Confraria de la Sang per encarregar una nova talla de la Soledat, guardar-la i acompanyar-la a la processó de Dijous Sant. Aquesta nova imatge de la Soledat de la Confraria dels Cavallers cal diferenciar-la de la imatge propietat de la Confraria de la Sang que quedarà momentàniament en veneració a l’altar de la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats o Soledat al Santuari del Miracle.
El 1730 per motius que es desconeixen, la Confraria de Cavallers no poden assistir a la processó amb la seva imatge de la Soledat i un grup de comerciants demanen a la Confraria de la Sang se’ls deixi anar a la processó amb l’antiga imatge de la Soledat.
El 1742 la Confraria de la Sang s’estableix definitivament a l’església de Natzaret amb totes les seves imatges i estris de la processó. Tot i això, alguns estudis assenyalen que a conseqüència de que l’antiga imatge de la Soledat no sortia a la processó des de l’any 1617, aquesta ja va ser traslladada i dipositada a Natzaret l’any 1628, i només es tornaven a baixar al Santuari del Miracle, les imatges que participaven a la processó: el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo.
L’any 1806 la Confraria dels Cavallers no vol assistir a la processó amb la seva imatge de la Soledat ja que són pocs confrares. La Sang ofereix l’antiga imatge de la Soledat als clergues i seminaristes de la ciutat que l’acompanyen amb molta devoció fins l’any 1808 coincidint amb l’entrada al país de les tropes napoleòniques. Per sort, durant el setge de 1811 la imatge de la Soledat no pateix cap desperfecte i es refugia a l’interior de la Catedral juntament amb altres imatges i retaules evitant el saqueig de les tropes ocupants.
L’any 1814 la imatge retorna a Natzaret i el 1815 torna a participar de la reorganitzada Processó del Dijous Sant.
El 1817 els cavallers, que havien perdut la seva imatge durant el setge de 1811, declinen l’oferiment de la Congregació de la Sang a participar a la processó amb l’antiga imatge de la Soledat. Conseqüentment la Sang ofereix el pas al governador militar de Tarragona que accepta i passa a ser Majoral de la Soledat fins l’any 1826. Aquell any els comerciants decideixen acompanyar el pas de la Mare de Déu de la Soledat.
Diferents desavinences entre la Congregació de la Sang i els comerciants desemboquen l’any 1846 en la renúncia definitiva dels representants del comerç a seguir acompanyant la imatge de la Soledat.
1846.
ES CONSTITUEIX L’ASSOCIACIÓ DE SENYORES DE LA VERGE DE LA SOLEDAT
Va ser llavors que a finals de l’any 1846 es constitueix la ‘Associació de Senyores de la Verge de la Soledat’ adscrita dins la Congregació de la Sang. A partir d’aquell moment la Congregació de Senyores es faran càrrec de la conservació i ornamentació de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, però serà la Junta de la Congregació de la Sang qui s’encarregarà de treure i acompanyar la imatge amb els congregants més antics ja que la presencia de la dona encara no estava permesa a la Processó del Sant Enterrament. Només hi podien participar com a penitents amb improperis.
L’any 1859 l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs prohibeix la participació de les dones i infants a la processó de Dijous Sant. Només poden assistir les dones amb els estris de la Passió, o sigui, com a penitents, però ja no acompanyaran la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
Aquest mateix any, entra en vigor uns nous estatuts de la Congregació de la Sang en el que en un dels articles dedicats a les senyores de la Sang estableix la possibilitat d’associar-se i tenir estatuts propis elegint càrrecs entre elles per tal de venerar i conservar la Santa Imatge de la Mare de Déu.
L’any 1861 l’Associació proporciona un nou mantell per la Soledat i encarrega a l’escultor Bernat Verderol que acabi la imatge de la Soledat col·locant-li uns peus, element que fins aleshores no havia tingut mai. El 1867 adquireixen un nou vestit de vellut negre i per primera vegada organitzen una vetlla el Dissabte Sant des de les 6 del matí fins a la mitjanit.
L’any 1868 el pas de la Soledat estrena una nova peanya i noves faldilles confeccionades per les senyores de la Soledat i l’any 1872 estableixen una funció religiosa que tindrà lloc tots els dilluns de quaresma.
1876.
FUNDACIÓ DE LA CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG
DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
L’any 1876 la Associació de Senyores fa un pas més. El 27 d’abril la Priora Sra. Bàrbara de Otto Balcells envia una carta i un esborrany d’estatuts a l’arquebisbe Constantí Bonet Zanui sol·licitant la seva aprovació. Atenent a la petició, el 15 de maig l’arquebisbe mana remetre les constitucions manuscrites a l’arcedià Sr. Pau Forés per la seva revisió. El 19 de juny l’arcedià Pau Forés retorna els estatuts corregits sense que aquests perdessin ni l’esperit ni la idea amb què foren redactats.
Amb
data de 22 de juny de 1876, l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui aprova els
estatuts i s’erigeix canònicament la Congregació de Senyores sota la invocació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la
Soledat.
 |
| Primers estatuts de 1876 |
El 1898 el prefecte de la Sang i president de la Congregació de Senyores Mn. Pau Ayala López aprova un escut propi per les senyores, que serà representat per un cor traspassat amb una espasa i on destacarà també les cinc llagues de Nostre Senyor. Un any més tard es crea la secció de «señoritas» amb l’ingrés de 24 noies amb edats compreses entre els 7 i els 20 anys.
El 1901 la imatge de la Soledat estrena un nou mantell i vestit de vellut negre i el 1905 es canvia la peanya del pas.
El 1914 les senyores de la Soledat encomanen al taller Justo Burillo de València la confecció d’un nou vestit i mantell per a la Mare de Déu i un any més tard la imatge es restaura.
L’any 1920 es reformen els
estatuts de la Congregació que son aprovats per l’arquebisbe Francesc d’Assís
Vidal i Barraquer. Cinc anys més tard a conseqüència de les múltiples aturades
dels passos que són duts a coll, el pas
de la Soledat, entre d’altres, es reforma i es col·loca sobre un xassís amb
rodes.
 |
| El Pas de la Mare de Déu de la Soledat desfilant per la Rambla Nova. Anys 20. Arxiu: Daniel Pallejà |
El 19 d’abril de 1935,
l’antiga imatge de la Soledat desfila per última vegada a la processó del
Divendres Sant.
La nit del 21 de juliol la Congregació va perdre el pas i la imatge de la Mare de Déu de la Soledat a causa de la revolució iconoclasta que sacsejà la Setmana Santa de Tarragona. Al mig de la Plaça del Rei, en una gran foguera, va ser cremada juntament amb les imatges de la Congregació de la Sang: el "Sant Crist de la Sang" de Benet Baró, del 1617; el pas de "La Flagel·lació" de Josep Campeny, del 1914 i el pas del "Crist de la Humiliació" dels escultors Clemente Cantos i Antonio Garrigós.
El 15 de març de l’any 1939
es reuneix la junta de la Congregació per primera vegada després de la Guerra
Civil, i donant compte de la pèrdua completa del pas i de la imatge de la
Soledat i també de l’arxiu de la Congregació, es decideix reorganitzar-se i
recaptar donatius per adquirir una nova talla. Mentrestant es demana poder
assistir a la processó del Divendres Sant amb la imatge de la Mare de Déu
exposada al Museu Diocesà (actualment aquesta imatge està situada a la capella
del Sant Crist de la Salut de la Catedral). Aquesta talla desfilarà a les
processons de 1939 i 1940.
 |
| La Soledat de 1939 i 1940. Foto Arxiu Daniel Pallejà |
L’escultor Antoni Garrigós, autor del desaparegut pas del Crist de la Humiliació proposa fer la nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat per 5.000 pessetes i presenta un esbós, però ben aviat la seva delicada salut el fa desistir del projecte i s’ha de buscar un altre artista.
Finalment es decideix aprovar la proposta de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau que presenta una maqueta de la Mare de Déu i un pressupost com el de Garrigós, de 5.000 pessetes.
El
Dilluns Sant de 1941 a l’església de Natzaret es beneeix la nova imatge de la
Mare de Déu de la Soledat de Camps i Arnau. Aquesta imatge és una bella talla
però alhora molt austera.
 |
| La Soledat de Josep M. Camps i Arnau. Foto: Arxiu Cisco Gómez |
Pocs anys després la junta de la Congregació de Senyores estudia la possibilitat d’adquirir una nova imatge de cap i pota, per posar-li un mantell com l’antiga imatge. Malauradament, no són bons temps per poder fer una despesa com la que requereix el projecte i, momentàniament s’aparca.
L’any 1957 com a resultat de la reforma litúrgica i a causa de la idea del Sr. Cardenal Arriba i Castro sobre la Setmana Santa, promulgada per decret de 26 de novembre de 1955, de la Sagrada Congregació del Ritus, en què s’establia una major participació i col·laboració dels fidels en funcions i actes litúrgics, es va fer una crida en ressaltar la importància d’assistir a la processó de la Mare de Déu de la Soledat. Ho van fer 200 senyores vestides de negre i amb mantellina i ciri. El trajecte va ser: plaça del Rei, carrer Santa Anna, plaça del Fòrum, carrer Merceria, Major i la Nau. El pas anava adornat amb flors blanques. Al final de l’acte pietós es va entonar la Salve Regina. L’any següent la Congregació obté l’autorització del Cardenal per entrar dins de la Catedral a celebrar la Corona Dolorosa i posteriorment la veneració de la imatge, abans de retornar a Natzaret.
L’any 1959 es crea la secció d’aspirants de la Congregació de Senyores de la Soledat que, a diferència de l’antiga «sección de Señoritas» creada el 1899, la formen totes les nenes fins els 14 anys.
L’any
1961 es recupera la idea de fer un mantell que magnifiqui i enriqueixi la talla
de la Mare de Déu de Camps i Arnau. El mantell es confecciona de vellut blau,
brodat en or i amb incrustacions de pedreria per les Religioses Carmelites de
Banyoles, L’any 1962, la imatge surt vestida amb el nou mantell tot i que el
resultat no satisfà a la junta directiva a causa de l’enorme dificultat
d’acoblar-lo a la imatge que ja té un mantell llaurat en fusta.
 |
| La Soledat amb el nou mantell. 1962. Foto Vallvé. Arxiu Soledat |
La nova imatge és beneïda el Dimecres Sant 11 d’abril essent els padrins la Sra. Alícia del Castillo, esposa del governador civil, i l’alcalde Sr. Benigne Dalmau.
.jpg) |
| Benedicció del nou pas de la Soledat. 1963. Foto Arxiu La Soledat |
Continuant amb el propòsit de realçar encara més la imatge de la Soledat, l’any 1964 s’acorda realitzar una corona recollint plata i donatius a les senyores congregants. Aquesta corona realitzada per l’Orfebre Claveras surt per primer cop a la processó de l’any 1965.
Després
de diversos intents els anys 1965, 1970 i 1976 demanant infructuosament
l’assistència de les senyores a la Processó del Sant Enterrament, no serà fins
l’any 1979 que s’obté el permís per acompanyar la imatge de la Soledat el
Divendres Sant. Aquell any assisteixen 10 senyores amb vesta i cucurulla. Un
any més tard assisteixen 26 senyores congregants amb vesta i golilla i el 1981,
32, fins que l’any 1982 hi assisteix la presidència de la Junta directiva i la
secció de les aspirants.
Aquest mateix any i coincidint en el 25 aniversari de la Processó de la Soledat, s’estrena la nova il·luminació del pas amb fanals daurats amb tulipes de vidres i espelmes, creació del Sr. Iglesias, i s'interpreten per primera vegada els "Goigs en Lloança de la Mare de Déu de la Soledat", amb lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat i musicada per Mn. Joan Grifoll i Guasch.
L’any
1985 és beneït el penó de les aspirants i el 1987 la bandera principal de la
Congregació, apadrinada per la Sra. Teresa Vives Ciurana de Recasens i el Sr.
Josep Gomis i Martí.
sra.teresa_vives_de_recasens.jpg) |
| Benedicció de la Bandera de la Congregació de Senyores. 1987. Foto Chinchilla. Arxiu La Soledat |
L’any 1991 coincidint amb la dècada de la revifalla de les congregacions, gremis i germandats a tornar a portar els misteris a coll per part de voluntaris, la congregació decideix aprovar la proposta dels congregants que porten el pas de la Soledat i es reforma la peanya per tal de dur-la a coll. El mateix any es crea també la Banda de Tambors de la Soledat formada per congregants de la Sang, senyores congregants i aspirants de la Soledat.
L’any
1995 es realitza una nova peanya més lleugera, per dur a coll la Mare de Déu de
la Soledat i el 1998 es beneeix la bandera de les aspirants apadrinada per la
priora de la Congregació, Sra. Maria Lluisa Bertràn, en un acte en que per
primera vegada s’imposa els escapularis a les membres d’aquesta secció.
 |
| Benedicció Peanya 1995. Foto Fer-Vi. Arxiu Soledat |
Un any desprès, el 2002, per primera vegada la Congregació edita el seu propi Opuscle. Aquest primer opuscle és presentat pel Sr. Antoni Huber i Company.
El 2003 la Congregació de Senyores és reconeguda com a membre de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, i passa a partir d’ara a tenir dues membres representants en la Junta de l’Agrupació.
El
dia 2 d’abril de 2011 és beneïda per l’Il·lm. i Rvdm. Sr. Jaume Pujol una nova
peanya del Pas de la Mare de Déu. Actuen de padrins el matrimoni
Vallvé-Fontana. Aquesta nova peanya ha estat realitzada als tallers de fusteria
i policromia Artemartínez d’Horche (Guadalajara).
.jpg) |
| Benedicció nova peanya any 2011. Foto: Fer-vi. Arxiu La Soledat |
El
7 de març de 2015 va tenir lloc la històrica pelegrinació al Santuari de
Montserrat amb el pas de la Mare de Déu de la Soledat. Més de 150 tarragonins,
entre senyores congregants, portants del pas, la Banda de Timbals del pas de la
Soledat, familiars i representacions de les altres confraries tarragonines, van
viatjar en autocars i cotxes particulars fins al santuari per celebrar un dels
actes principals del 25è aniversari de portar el pas a espatlles i de la
creació de la Banda de Timbals. Amb el pas a l’interior de la Basílica montserratina
es celebrà una històrica Corona Dolorosa. Va ser la primera vegada que un pas
de Setmana Santa entrava en el Santuari de Monserrat.
 |
| Dues instantànies d'un dia històric a Montserrat. Fotos Daniel Pallejà |
Uns dies més tard, el
15 de març, a l’auditori August (Palau de Congressos) es va presentar en concert la marxa processional “Verge de la Soledat”, dedicada a la nostra
Congregació. Aquesta marxa va ser realitzada pel Sr. Oscar Miguel Losada.
 |
| Presentació de la Marxa "Verge de la Soledat" |
Clica al play per escoltar la marxa
Actualment la Congregació està formada per més d'un miler persones, entre congregants i aspirants. Àvies, mares, filles i nétes, tres o quatre generacions fidels i compromeses en la fe i la devoció a la Mare de Déu de la Soledat.
LES PRIORES DE
LA SOLEDAT DES DE L'ANY 1861
1861-1900 Bàrbara de Otto
Crespo
1900-1909 Cristina Dols
Magriñà
1909-1920 Maria Dolores
Llari Areny
1920–1936 Gertrudis Guansè
Ballester
 |
| 1939-1952 Isabel de Orovio Romeu |
1953-1961 Matilde de Balle y
de Nouvilas
 |
| 1961–1981 Maria Antònia de Canals y de Siscar |
 |
| 1981–2005 Maria Luisa Bertrán Gaspar |
 |
| 2005– Maria Dolores Nolla Tapias |
