L'any 1982, en
commemoració del 25è aniversari de la Processó
de la Soledat
del Dissabte Sant instaurada l'any 1957, la Congregació
de Senyores de la
Santíssima Verge de la Soledat
conjuntament amb els Gogistes Tarragonins van editar els primers Goigs dedicats
a la Mare
de Déu de la
Soledat.
 |
| Edició 1982 |
Aquests goigs van ser
reeditats l'any 2005 pels Gogistes Tarragonins i l'Agrupació d'Associacions de
Setmana Santa en una carpeta de 20 goigs dedicats als passos que assisteixen a la Processó
del Sant Enterrament.
 |
| Edició 2005 |
Clica al play per escoltar els goigs
GOIGS
EN LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
VENERADA
A L'ESGLÉSIA DE NATZARET DE TARRAGONA
Mare nostra, flor de vida,
vulnerada en dur combat:
Endolciu-nos la ferida
de la nostra soledat.
Tantes flors com té la prada,
sols violes hi han florit.
Hort tancat de l'Estimada
quins lilàs t'obren la nit!
Com més fosca, més ardida
sorgirà ta llibertat...
Dreceroles del Calvari,
com trigueu d'arribar al cim!
Cor de Mare, blanc sudari,
mai tindreu pes tan sublim!
Cos somort, dona afligida,
callantívol comiat...
Tenebrari de mil braços
sempre encès devora el Fill,
heu seguit tots els seus passos
en la joia i el perill.
Dolorosa, defallida,
no us moureu del seu costat...
Han rodat la immensa llosa,
vel de fe, que us mantindrà.
La complanta de l'Esposa
no l'ha escrita mai de cap mà;
és el vostre amor sens mida
i el reviure esperançat...
Tres jornades, quina espera!
tres abismes, un desert...
Més l'amor té una fal·lera:
reviurà aquell cos inert.
I albireu la gran florida
d'un nou viure ja encetat...
Tots els arbres de l'obaga
ploren llàgrimes d'encens.
En el cor de cada plaga
s'hi congria un foc intens,
i a la vostra galta humida
s'hi beslluma tot l'esclat...
Per aquella amarga pena
Que trencà el vostre somrís;
pel malalt que ara us ofrena
present d'or d'un viure gris;
per la vida consumida
que us invoca d'amagat...
Tarragona primicera,
que us dreçava noble Seu,
us honora i us venera
vora el Fill clavat en creu.
Mare nostra dolorida,
Llantió de la Ciutat...
Si la pena us ha ennoblida,
doneu esma al cor cansat:
Endolciu-nos la ferida
de la nostra Soledat.
