La Congregació

QUI SOM?

La Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, fins ara l’única congregació exclusivament femenina de la ciutat de Tarragona, va ser constituïda formalment el 22 de juny de 1876 essent priora la senyora Bàrbara de Otto de Balcells i l’Excm. I Rvdm. Sr. Arquebisbe Constantino Bonet Zanuy.

La Congregació forma part de LA SANG, nom amb el qual és coneguda l’entitat formada per les dues congregacions: la dels homes, que es coneix com Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, i la de dones, la nostra coneguda com Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.

Des de l’any 2003 la Congregació de la Soledat forma part de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, com a membre de ple dret. 

Actualment la Congregació està formada per més de 1.200 persones, entre congregants i aspirants. Àvies, mares, filles i nétes, tres i quatre generacions fidels i compromeses en la fe i la devoció a la Mare de Déu de la Soledat.  

DOMICILI SOCIAL

Mostra un mapa més gran

Natzaret, 1 - 43003 Tarragona - Email: tarragonasoledad@gmail.com

La Casa de la Sang, situada al carrer Natzaret, dins el nucli antic de la ciutat de Tarragona i adossada a l’església de Santa Maria de Natzaret, és la seu social de la Congregació de Senyores de la Soledat i de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Al primer pis estan situades les dependències de la congregació i al segon pis la Sala de Juntes, que és compartida per les dues congregacions. La Sala de Juntes està presidida per la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, que és a l’interior d’una vitrina.

Es desconeix la data concreta de l’edificació de la Casa de la Sang, però sabem que l’any 1550 ja apareix documentada en ser adquirida per la Congregació de la Sang per celebrar les seves reunions i s’indica que l’immoble, que necessita reparacions, ja té més de tres-cents anys. Al llarg del temps, la Casa de la Sang ha sofert moltes i diferents restauracions i adequacions, però destacarem com la  més important la que va tenir lloc l’any 1591, data en què es col·loca l’escut de la Congregació de la Sang damunt la porta. L’any següent s’amplia l’escut amb un mosaic, obra de Jeroni Xanxo, que encara perdura avui, amb la inscripció: «Aquesta és la casa de la Sang Preciosa de Jesucrist – 1592». 

ESGLÉSIA DE NATZARET

L’església de Natzaret és la seu canònica de les dues confraries que conformen LA SANG. El temple està situat a la plaça del rei, al costat de la Casa de la Sang. L’edifici, d’estil barroc, està protegit com a bé cultural d’interès local. La primera referència de l’església la trobem al segle XII, però d’aquella primera planta no hi queda res. L’actual temple, que data del segle XVI, ha sofert al llarg dels segles diverses modificacions i restauracions. A l’actual façana principal s’hi aixeca un campanar d’espadanya lleugerament desplaçat de la porta, i a sobre d’aquesta hi ha tres capelletes que allotgen una Verge, un Ecce-Homo i una Magdalena de pedra arenisca amb restes de pintura original del segle XVI.

LA NOSTRA MEDALLA

La medalla, que és l’emblema de la Congregació, reprodueix les cinc llagues disposades en la forma que s’anomena “Creu de Sant Andreu”. Al mig hi ressalta el cor de la Mare de Déu amb una flama de foc i traspassat per l’espasa del dolor, el qual és dins un escut de pergamí. Alhora, aquest escut és a l’interior d’un altre escut de pell de toro alemany amb florons barrocs i coronat amb una corona d’infant que representa l’escut de la Sang. El cordó de la medalla és negre per a les congregants i vermell per a les membres de la Junta. Les aspirants porten l’escut brodat a la vesta amb fil vermell sobre fons blanc. 

L’origen de la medalla el trobem el 1898, quan el prevere Pau Ayala, prefecte de la Sang, va reglamentar que les congregants de la Soledat tinguessin un distintiu propi de la mateixa manera que els senyors congregants «asi como este es el escudo de las cinco llagas, el de aquellas será un corazón traspasado con una espada en el que se destacarán también las llagas  de nuestro Redentor». 

LA VESTA

Les congregants porten vesta completament negra amb cinyell de cuir negre, guants negres i cucurulla negra o bé gorguera blanca amb cinta negra. Opcionalment, el canesú i els punys poden ser de vellut negre.

Les aspirants vesteixen túnica blanca amb botons folrats de blau marí, faixí blau i capa-estola blava, cordada al tercer botó de la vesta, gorguera blanca amb cinta blava i guants blancs.