La primera notícia d’una
secció de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat la trobem
l’any 1899 quan el prefecte de la Congregació de la Sang i President de la
Congregació de Senyores, Pablo Ayala López reorganitza, amb la priora Sra.
Bàrbara de Otto, la
Congregació i impulsa la creació de la secció
de “señoritas”. És el 17 de març quan s’instaura per primer cop, i organitzat
per la Congregació
de Senyores de la
Soledat , l’acte d’ingrés de 24 noies. Les noies van rebre un
diploma acreditatiu i la nova medalla de la
Congregació , que el mateix
president Pablo Ayala havia dissenyat l’any anterior.
El Diario de Tarragona del 18 de març del 1899 publica la notícia de
l’acte:
«En
la sala de Juntas de la
Iglesia de Nazaret, ha tenido lugar el acto de
ingresar en la
Congregación de señoras de la Purísima Sangre ,
veinte y cuatro señoritas que recibieron de manos del M. I. señor prefecto de
la misma los títulos y escudos que han de acreditarlas como a tales
congregantas.
El mencionado señor
prefecto les dirigió una sentida plática, explicándoles los deberes que
contraían como congregantas de la Purísima Sangre
y la devoción que habían de tener a nuestro amado Redentor crucificado que
derramó su sangre para abrirnos las puertas del Cielo, como también a la Stma. Virgen
en su soledad para que las protegiese en todos los días de su vida. Al acto
concurrieron, a más de la
Junta directiva, otras señoras, y todas salieron
complacidas de tal reunión que en verdad fue muy agradable y conmovedora.
El incremento que va
tomando la
Congregación de señoras, que sin contar con la sección de
señoritas, reúne ya el número de ciento treinta congregantas, hace esperar que
aquella asociación será pronto lo que fue en otros tiempos, porque vemos el entusiasmo
que reina entre las congregantas dispuestas a tributar, a más de los afectos de
su corazón los más solemnes cultos para propagar la devoción a la Madre
del Salvador en su Soledad».
L’onze de gener del 1900
apareix al Diario de Tarragona una
nota en què comunica que la «Congregación de señoras de la Purísima Sangre
y Virgen de la
Soledad acordó en Junta general que para honrar a su
patrona se reunieran las asociadas una hora en los terceros viernes de cada mes
en su iglesia de Nazareth, en la que tendrán lugar los ejercicios siguientes:
Corona dolorosa, un punto de meditación, plática, una estrofa del Stabat Mater
y oración.
 |
| Certificat d'ingrès a la Congregació de la señorita Ma. Josefa López. 25 de març de 1929 |
Hem d’entendre que
aquesta nova secció creada el 1899 estava formada per noies que tenien entre 7
i 20 anys. Aquest dada la podem veure als estatuts de la Congregació de
Senyores del 1876 i del 1920 en que es diu que poden ingressar a la congregació
un cop feta la Primera Comunió i, també explicita que fins als 20 anys no
podien exercir cap càrrec dins la junta de govern.
En canvi, actualment la
secció d’aspirants es integrada per nenes sense límit d’ingrés i fins als
catorze anys, edat en que passen a ser Senyores Congregants.
Malauradament, aquests
són els únics documents apareguts sobre la secció creada el 1899, ja que en la
premsa de l’època no se’n parla més i la nit del 21 de juliol de l’any 1936 tot
l’arxiu de la
Congregació de Senyores de la Soledat
i l’arxiu de la Sang
van ser cremats juntament amb totes les imatges i misteris que estaven
dipositats a l’església de Natzaret i a la Casa
de la Sang.
Ja l’any 1939 es
reorganitza la
Congregació sota el mandat de la priora Isabel
de Orovio, començant des de zero ja que no hi ha arxius ni llista d’associades.
La Junta ,
durant els primers anys, ha de dedicar tots els seus esforços a refer-se i
buscar donatius per adquirir una nova imatge titular.
No és fins al 25 de
febrer de 1958, essent la priora la Sra. Matilde
de Balle, que en sessió ordinària de junta es proposa i s’aprova l’organització
de la secció d’aspirants. El 4 de març es planteja a les associades en junta
general anual i es ratifica l’acord amb una gran acollida per part de les
assistents. Al dia següent el Diario
Español informa d’aquesta sessió de junta general de la Congregació
dient que «...asimismo
se acordó que, por vez primera, puedan concurrir las señoras ataviadas con
vesta a la
Procesión del Sábado Santo y crear la sección de
aspirantes femeninas a fin de incrementar las listas de la Congregación
con la aportación de las jóvenes».
.jpg) |
| Dissabte Sant de l'any 1968. Foto Arxiu C. Soledat |
Un mes després, en la
junta del 27 de març, s’aprova imprimir sol·licituds d’ingrés i repartir-les el
Dissabte Sant tal com indica l’acta d’aquell dia:
«Como
en la junta general tuvo muy buena acogida la formación de la sección de
aspirantes, se propone y se acuerda hacer imprimir propuestas semejantes a las
de las señoras para solicitar el ingreso y repartirlas entre las Sras. al pasar
a besar la
Santa Imagen después de la procesión».
Passada la Setmana Santa ,
el 25 d’abril en junta ordinària, «se habla de la nueva sección de aspirantes,
acordando que sea la número uno, la señorita Ana M. Boada Valls, por ser su tío
el primero que promovió el crear esta sección. Se habla de cómo pueden ir
vestidos a la procesión y queda en estudiar la forma, color, etc. de la vesta y
escudo. Quedan encargadas de resolverlo y estudiarlo las Sras. Mayoralas
Bertrán y Caballé. (...) También se proponen las primeras aspirantes siendo
aceptadas».
Com veiem, les majorals
Sra. Rosa Caballé i la que va ser priora entre els anys 1981 i 2005, Sra. Maria
Luisa Bertrán, van ser les encarregades de treballar en l’estudi de la nova
secció.
Les dues treballaren amb
el disseny i colors de la vesta junt amb la recentment nomenada vocal Sra.
Maria Carbó de Malé, àvia de l’exalcalde Joan Miquel Nadal i que pertanyia a la
nissaga de Casa Malé del carrer Portalet.
El 10 de febrer, en
sessió de junta ordinària, «se pasa a estudiar el modelo para las vestas y
escudo para las aspirantes y después de varias opiniones se acuerda sea, túnica
blanca y azul, encargándose del modelo la Casa Malé
y el escudo, el mismo de las señoras pero reducido.
También se discute hasta
que edad pueden pertenecer a esta sección, acordándose hasta los 14 años
cumplidos».
La vesta presentada i aprovada
aquell dia era exactament com l’actual, túnica blanca amb botons folrats de
blau marí, faixí blau i capa-estola blava cordada al tercer botó de la vesta,
gorgera blanca amb cinta blava i guants blancs. L’escut era brodat amb fil
vermell sobre fons blanc i cosit a la vesta.
El 28 de febrer el Diario Español de F.E.T. y de las J.O.N.S.
anuncia la recent creació de la secció amb un text parcialment erroni, ja que el
redactor de la notícia anomena “secció” a la Congregació
de Senyores i “subsecció” a la de les aspirants:
«La
sección de señoras de la
Congregación de la Sangre ,
integradas en la
Soledad han creado la subsección de aspirantes, que
formaran por vez primera en la procesión del Sábado Santo. En los escaparates
de Casa Malé, ha sido expuesto un pequeño maniquí con la vesta para las
aspirantes del color blanco con franjas azul celeste y golilla».
.jpg) |
| Dissabte Sant de l'any 1968. Foto Arxiu C. Soledat |
El mateix rotatiu del
dia 4 de març informa de la propera celebració de la processó de la Soledat
del Dissabte Sant i diu que «por vez primera asistirán a la procesión
citada aspirantes de la
Soledad con sus nuevas vestas».
El 16 de març es celebra
una nova junta ordinària de la
Congregació i en aquesta reunió «se
proponen a 36 aspirantes, siendo un éxito esta nueva sección, por el interés
con qué las Sras. Congregantes y demás personas la han acogido».
Tot i això, el 19 de
març de 1959, Dissabte Sant, a causa del mal temps i del perill de pluja, només
vuit nenes aspirants desfilen per primera vegada a la processó de la Soledat
i acompanyen la imatge de la
Mare de Déu des de Natzaret fins a la Catedral.
La crònica del mateix Diario el dia següent deia així: «...figuraron por primera vez ocho niñas aspirantes,
vistiendo el hábito gris con ribetes azules, establecido para dicha sección de la Congregación ».
Un altre cop, el redactor de la notícia torna a errar confonent la vesta blanca
de les aspirants per una de grisa.
En la sessió de junta
del 28 d’abril es comenta «el éxito de la procesión que a pesar del tiempo
inseguro la asistencia fue de 150 señoras y 8 aspirantes. Se designa a las
Sras. Maria Carbó y Magdalena Ferrer encargarse de la sección de aspirantes».
.jpg) |
| Aspirants amb el Penó. Any 1985. Foto Arxiu C. Soledat |
Si bé l’any 1979 la Congregació
de Senyores obté el permís per participar a la processó del Sant Enterrament
del Divendres Sant anant només amb vesta i tapades amb cucurulla, no serà fins
l’any 1982 que ho podran fer les aspirants. Aquell any, en commemoració dels 25
anys de la Processó
de La Soledat
de Dissabte Sant, s’acorda confeccionar un penó per a les aspirants. Aquest
penó, confeccionat per la
Sra. Castañon , va ser beneït el 26 de març. La
crònica del Diario Español del dia 28
deia així:
«Como preludio
de los actos propios de la
Semana Santa , en la iglesia de Nazaret se celebró la bendición
del pendón que ha bordado la Srta. Castañon
con destino a las aspirantes de la Congregación
de la Soledad
de Maria. Celebró una misa el Prefecto, Dr. Batlle Huguet, ocupando la presidencia
la Junta
encabezada por la
Priora señora Bertrán de Andreu y los miembros
directivos de la
Congregación de la Sangre. En
la homilía, el sacerdote oficiante, glosó el significado del estandarte que
agrupa a las congregantes en el mantenimiento de la fe heredada de sus mayores
y como esta fe y religiosidad debe ser defendida para transmitirla integra a
las futuras generaciones. Seguidamente procedió a la bendición del pendón
actuando de madrina de la ceremonia la niña Olivia Merelo de Barberá y Roig».
Aquell any per primera
vegada el penó i les aspirants obrien la desfilada de la Congregació
de la Soledat
a la Processó
de Divendres Sant, i també va ser el primer any en què una representació de la Junta
de senyores encapçalada per la priora tancava l’acompanyament del pas de la
Mare de Déu.
Pocs anys després, dues
nenes aspirants també acompanyaren per primera vegada el Sant Crist de la Sang
a la processó, portant el coixí.
El 4 d’abril de 1998 es
celebren dos actes molt importants pel que fa a la secció. Per una banda es
beneeix la bandera de les aspirants i per primera i única vegada –fins al dia
d’avui- es beneeixen i s’imposen els escapularis a les nenes aspirants.
L’acte va ser presidit per l’Excm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona, i pel president dela
Soledat i prefecte de la Sang M.
I. Dr. Florenci Giralt. També una nombrosa representació d’autoritats civils,
les juntes de la
Sang i la
Soledat , membres de diferents confraries i fidels ompliren
aquell dia l’església de Natzaret. En primer lloc es va procedir a beneir la
bandera, actuant com a madrina la priora Sra. Maria Luisa Bertrán. Seguidament,
el president M. I. Dr. Florenci Giralt va beneir i imposar els escapularis a 27
nenes aspirants. Cal dir que en el mateix acte també es van posar els
escapularis a 17 aspirants de la
Congregació de la Sang ,
que a diferència de les aspirants de la Soledat ,
ja ho havien celebrat l’any 1986, recuperant així una vella tradició perduda en
el temps.
 |
| Benedicció Bandera de les aspirants de la Soledat. Foto Arxiu C. Soledat |
.jpg) |
| Benedicció i imposició d'escapularis a les aspirants de la Soledat. Foto Arxiu C. Soledat |
L’acte va ser presidit per l’Excm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona, i pel president de
Actualment, la secció
d’aspirants la formen més d’un centenar de nenes que, a més, des de l’any 1991
participen activament dins la
Banda del Pas de La Soledat.
 |
| Dissabte Sant 2013. Foto: Ruth Marquès |
