ESTATUTS DE
LA CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE
SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
Preàmbul
La “Confraria de la Preciosa Sanch de Nostre Senyor
Déu Jesuchrist” fou erigida a la ciutat de Tarragona l’any 1545. J. Salvat
i Bové indica que, al 1547, estava composada per confrares masculins i femenins
i, també, per religioses.
El 15 de maig de 1876, la Priora Sra. Bárbara Otto de Balcells,
va presentar els primers Estatuts de la Congregació de Senyores sota la
invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de
la Soledat, que van ser aprovats per l'Arquebisbe D. Constantí Bonet i Zanuy el
19 de juny d'aquest mateix any. Això va implicar la pertinença d'homes i dones,
passant la Confraria de La Sang a estar formada per dues Congregacions
agermanades, tenint cadascuna personalitat jurídica pròpia i Estatuts
específics, anomenant-se: La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor
Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de La Soledat.
L'any 1920, l'Arquebisbe
Francesc d’Assis Vidal i Barraquer en va aprovar uns nous estatuts que s’han
mantingut vigents fins l’aprovació dels presents.
La Congregació de la Mare de Déu de la Soledat ha estat i
és una entitat eclesial piadosa que té personalitat jurídica pròpia i plena, es
regeix pel Dret Canònic, i està sotmesa a la jurisdicció i règim de l’Autoritat
Eclesiàstica competent, l’Arquebisbe de Tarragona, el qual ha delegat fins ara
la seva autoritat en el clergue que governava alhora les dues Congregacions: a
la R. i V. Congregació de la Sang com a Prefecte i a la Congregació de la Mare
de Déu de la Soledat com a President. L’any 2003, per Decret de l’Arquebisbe
Lluís Martínez Sistach es va crear una Comissió Mixta per tractar els temes
comuns, comissió que va ser ratificada el 2014 per l’Arquebisbe Jaume Pujol i
Balcells.
Atès que els estatuts de la
Congregació tenen més de 100 anys, cal refer la reglamentació orgànica del
conjunt per tal d’adequar-la a les noves exigències d’aquest segle XXI, tot
conservant la devoció a Nostre Senyor Jesucrist i a la seva Mare en la seva
Soledat.
La nova reglamentació, a més
de considerar els actuals estatuts, assumirà i integrarà el que disposa el
Decret de 5 de març de 2003 i el Decret de 26 de febrer de 2014, la Normativa
de la Comissió Mixta i el decret de 24 de desembre de 2024 de l’Arquebisbe Joan
Planellas sobre la normativa per a l’elaboració dels Estatuts d’una Associació
de fidels a l’Arxidiòcesi de Tarragona.
L’organització es desplega
d’acord a tres nivells, el primer dels quals estableix la part conceptual que
afecta la Congregació, mentre que el segon abasta la seva direcció operativa;
els dos nivells han de ser necessàriament legislats per l’Ordinari del Lloc,
sota la forma d’Estatuts. Finalment, el tercer nivell es refereix als detalls
estatutaris que no necessiten d’un Decret per tal de ser modificats, recollits
en un Reglament de Règim Intern i en les Disposicions adjuntes a aquest.
Títol I. Naturalesa de la Congregació
Article
1. Naturalesa
La Congregació de Senyores sota la
invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu
de la Soledat (a partir d’ara la Congregació de la Soledat) és una associació
pública de dones fidels, amb
personalitat jurídica pròpia i plena,
constituïda a l’arxidiòcesi de Tarragona, a l’empara del que estableix el Codi
de dret canònic (Llibre II, Part I, del Títol V). La Congregació es regirà per
aquests Estatuts i per les disposicions del dret canònic vigent que li siguin
aplicables. Està sotmesa a l'Autoritat de l'Ordinari del lloc.
Article
2. Domicili social
La Congregació de La Soledad té el
domicili social al carrer Natzaret, núm. 1, de la Ciutat de Tarragona. La Seu
consta de l'església de Natzaret i la casa adjunta, amb titularitat compartida
per les congregacions de La Sang i de La Soledad, tenint totes dues iguals
drets i obligacions sobre la seu.
La Junta
General podrà determinar el canvi de domicili dins el territori de
l’Arxidiòcesi, canvi que s’haurà de comunicar a l’autoritat eclesiàstica.
Títol II: Finalitats
Article
3. Finalitats
L'objecte de la Congregació és
honrar Nostre Senyor Jesucrist i la seva Mare la Verge Santíssima de la
Soledat, propagar l'esperit cristià entre totes les congregantes, promocionar
actes de caritat i de solidaritat a favor dels marginats socials en l'àmbit de
l'arxidiòcesi, així com realitzar conjuntament els actes de culte comuns a les
dues congregacions.
Títol III. Membres de la Congregació
Article
4. Altes
Podran ser membres de la Congregació
les dones catòliques que reuneixin les condicions exigides pel Dret Comú i que
acceptin els Estatuts i les finalitats de la Congregació de la Soledat.
S'assenyala de manera expressa que qui rebutgi la fe catòlica o s'aparti de la
comunió eclesiàstica, o estigui condemnat per una excomunió imposada o
declarada, no pot pertànyer a la Congregació de La Soledat.
Per ser admesa com a congregant,
serà requisit previ, la presentació d'una sol·licitud per escrit a la Junta
Directiva, que és l'òrgan competent per resoldre la sol·licitud, que ho farà
també per escrit.
Article
5. Tipus de membres
Congregantes: Sòcies
majors de 16 anys.
Aspirantes: Sòcies
menors de 16 anys.
Article
6. Drets i obligacions
Totes les sòcies de la Congregació
majors de 16 anys tenen els mateixos drets i obligacions:
·
Participar amb veu i vot en les Juntes generals de la
Congregació.
·
Tenir vot actiu i passiu tant a les Juntes Generals
com a les eleccions per escollir els càrrecs directius de la Congregació
·
Acceptar les disposicions dels estatuts i les
decisions vàlides de les Juntes generals i de la Junta Directiva de la
Congregació.
·
Participar activament en les activitats de la
Congregació de cara a aconseguir els fins estatutaris.
·
Contribuir amb la quota que determini la Junta
general.
·
Us respectuós dels símbols de la Congregació.
·
Mantenir en tot moment una conducta cristiana i respectuosa
envers l’Autoritat eclesiàstica i els membre de les dues congregacions
germanes.
Aspirantes: Les aspirants tenen els mateixos
drets, a excepció del dret de vot que ho obtenen en complir els 16 anys.
Article
7. Baixes
Les membres de la Congregació poden
ser donades de baixa pels següents motius:
1. per lliure
decisió, que s'ha de comunicar per escrit;
2. per
incompliment greu i reiterat d’algunes obligacions, entre les quals pot
haver-hi l’incompliment en el pagament de la quota legítimament establerta; S'estableix
com a excepció, quan l’incompliment de pagament provingui d'un congregant amb
incapacitat física o per edat, a criteri sempre de la junta directiva, que serà
qui determini aquesta exempció en el pagament.
3. per sanció,
que ha d’imposar-se seguint les disposicions canòniques vigents.
En cas que la baixa no sigui
voluntària, la Junta directiva de la Congregació ho comunicarà a la persona afectada i
l’escoltarà abans de prendre cap decisió, la qual haurà de ser
sempre raonada.
Títol IV. Organismes de govern
Article
8. Organismes
La Congregació té organismes de
govern de caràcter col·legial i personals.
Els organismes de govern col·legial
són:
1. La Junta
general, constituïda per totes les membres, que, com a òrgan sobirà, pot
deliberar sobre qualsevol assumpte d'interès per a la Congregació, adoptar
acords en l'àmbit de la seva competència i controlar l'activitat de la Junta
directiva, tot i que sempre està subjecta a les decisions de l’Autoritat
eclesiàstica.
2. La Junta
directiva és l'organisme executiu que administra i representa la Congregació,
d'acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per la Junta general.
Els organismes de govern personal
són la priora, la vicepriora, la secretària i la tresorera.
Títol V. Junta general
Article
9. Membres
La Junta general és l’òrgan suprem
de govern de la Congregació. Està integrada per totes les membres de la
Congregació majors de 16 anys.
Les membres que no estiguin al corrent del pagament de les quotes de la
Congregació no podran exercir el dret a vot.
Article
10. Competències
La Junta general, presidida per la
priora de la Congregació, té especialment les següents competències:
·
Presentar a l'Autoritat Eclesiàstica per a la seva
aprovació, la Memòria Anual de activitats, el pressupost i l'Estat de Comptes
anuals de la Congregació, corresponent a l'any anterior.
·
Aprovar provisionalment el Pla d'actuacions de l'any
que ve, i els corresponents Pressupostos Ordinari i Extraordinari de la
Congregació.
·
Ratificar el nomenament de
la Priora de la Congregació i escollir els membres de la Junta Directiva.
·
Presentar a l'Autoritat Eclesiàstica la modificació
dels estatuts.
·
Fixar l'import de la quota ordinària que han de
satisfer els membres, així com el de les quotes extraordinàries que escaigui.
·
Interpretar les disposicions dels Estatuts de la
Congregació, decidir-ne l’aplicació i proposar-ne la modificació.
·
Ratificar el Reglament de Règim Intern i les seves
modificacions, així com les de les seves disposicions.
·
Presentar a l'Autoritat Eclesiàstica la transformació,
la fusió, l'escissió o la dissolució de l’associació.
·
Proposar el canvi de domicili social de la
Congregació.
·
Decidir sobre qualsevol qüestió referent al bon govern
de la Congregació a proposta de la priora.
·
Establir, si escau, un règim disciplinari de la
congregació
·
Resoldre sobre les qüestions que no estiguin
expressament atribuïdes a cap altre òrgan de la Congregació.
Article
11. Convocatòria
La Junta general ordinària se celebrarà anualment i
serà convocada per la priora, mitjançant convocatòria enviada per la secretaria
amb una antelació mínima de quinze dies naturals, dirigirà a tots els membres
de la Congregació, a l'adreça comunicada per la congreganta o mitjançant correu
electrònic o altres mitjans de comunicació, sempre que se'n garanteixi l'autenticitat
i el contingut. A la convocatòria constarà, necessàriament, el dia, hora i lloc
de la reunió, així com l’Ordre del Dia d’aquesta.
El dret a vot es portarà a
terme:
a) Personalment.
b) Por delegació en una
altre congreganta, mitjançant un escrit que designi nominativament la
congreganta en qui es delegi, podent indicar en el mateix el sentit del voto.
La delegació serà per una reunió concreta.
c) Per correu postal. D’acord amb les
especificacions que se senyalaran en el Reglament de Règim Intern.
Article 12. Junta general extraordinaria
La junta general
extraordinària es convocarà per iniciativa de la Priora o de la Junta
Directiva, o de la tercera part dels membres de la Congregació. La Convocatòria
s'ajustarà al procediment indicat a l'article anterior.
Títol VI. Junta directiva
Article
13. Membres
La Junta Directiva és
l'òrgan executiu de la Congregació, i està formada per les persones que ocupen
els càrrecs següents: Priora, Vicepriora, Secretària, Tresorera, cinc Majorales i cinc Vocals.
Les membres que integren la Junta directiva són elegides per
un període de 4 anys. Podent ser membre per un terme màxim de dos mandats (8
anys). Transcorregut un mandat sense pertànyer a la junta, es podrà tornar a
escollir.
La limitació dels dos mandats
de què parla l'apartat anterior podrà ser ampliada a un tercer mandat de 4
anys, en cas que la vicepriora, la secretària o la tresorera ocupin el càrrec
de priora, sense que puguin excedir de 12 anys a l'òrgan de govern.
L'anterior disposició de
limitació dels mandats no s'aplicarà a aquells membres que ho siguin per raó
del càrrec, el consiliari, les
majorales i les vocals.
Competències
Executar els acords
vàlidament acordats per la Junta general que no s’encarreguen de forma expressa
a una comissió o membre de la junta.
Elaborar la Memòria i el
pla anual d’activitats de la Congregació.
Aprovar l'estat de
comptes de l'exercici econòmic anual i el pressupost ordinari i extraordinari
preparat per la tresorera, abans de la presentació a la Junta general.
·
Preparar l'ordre del dia de la junta
general.
·
Admetre les noves congregantes i
decidir-ne la baixa d'acord amb el que estableix l'art. 7 dels estatuts.
·
Informar, tractar i prendre acords sobre les qüestions
i els actes comuns de les congregacions, i sobretot pel que fa als actes de
Pietat i de Culte, que són, de forma enunciativa, però no limitativa: La Missa
pels difunts d'ambdues congregacions, al mes de novembre; Sants Oficis de
Setmana Santa: Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant, Vigília del Diumenge
de Pasqua; Viacrucis de Diumenge de Rams i de Divendres Sant; Processons del
Sant Enterrament i de la Verge de la Soledat; Processó del Corpus Cristi i la
Diada de La Sang. Los anteriores actos deberán ser ratificados previamente por la Comisión Mixta.
Comunicar a l'Agrupació d'Entitats de
Setmana Santa el nom de qui representa a la Congregació.
·
Proposar les modificacions a introduir al
Reglament de Règim Intern i en les seves disposicions.
·
Atorgar poders notarials i delegar les
facultats necessàries per legitimar actuacions respecte a tercers i atorgar
poders a advocats i procuradors de els tribunals per defensar i representar la
Congregació en assumptes judicials.
Article
15. Responsabilitat
Les membres de la Junta directiva responen pels danys que causin
a la Congregació per incompliment del dret o dels estatuts o per actes o
omissions negligents en l’exercici de les seves funcions, d’acord amb les
disposicions següents:
1. L'exercici de l'acció de responsabilitat ha de ser acordat per majoria
simple, per la Junta general, que pot atorgar amb aquesta finalitat un mandat
especial.
2. Un nombre d’associades que, conjuntament, representin almenys el 10%
dels vots socials pot exercir l'acció de responsabilitat, en interès de la
Congregació, en els casos següents:
a. Si no es convoca la Junta general sol·licitada per acordar l’exercici de
l’acció de responsabilitat.
b. Si l’acord adoptat és contrari a l’exigència de responsabilitat.
c. Si la pretensió no es formula judicialment en el termini d’un mes a
computar des de l'adopció de l'acord.
3. L'acció de responsabilitat en interès de la Congregació prescriu
transcorreguts tres anys des de la data en què els responsables cessen al
càrrec.
4. L'acció de responsabilitat per danys a la Congregació és independent de la
que correspongui a les congregantes o a tercers per actes o omissions de les
membres dels òrgans de govern que hagin lesionat els seus drets o interessos.
Aquesta acció prescriu transcorreguts tres anys, comptats d'acord amb allò que
estableix el Dret Canònic (cc. 200-203 del C.I.C.).
5. Si la responsabilitat a què fan referència els apartats 1 a 5 no es pot
imputar una o més persones determinades, responen tots els membres de l'òrgan
excepte els següents:
a. Els que s'han oposat a l'acord i no hi han intervingut execució.
b. Els que no han intervingut en l'adopció ni en l'execució de l’acord, sempre
que hagin fet tot el que era possible per evitar el dany o almenys s'hagin
oposat formalment en saber-ho.
6. La responsabilitat, si és imputable a diverses persones, té caràcter
solidari.
Article
16. Cessament
Les membres de la Junta directiva cessen en el càrrec per les causes següents:
·
Mort o declaració d'absència.
·
Incapacitat o inhabilitació.
·
Venciment del càrrec, llevat en el cas de
renovació.
·
Renúncia notificada a la Junta directiva.
·
Separació acordada per la Junta general.
·
Decisió legítima de l’autoritat
eclesiàstica.
·
Qualsevol altra que estableixin el dret o
els estatuts.
Article
17. Reunions
La Junta Directiva es
reunirà, com a mínim, sis vegades a l’any, i sempre que sigui necessari, prèvia
aprovació i convocatòria de la priora o d’un terç de les seves membres.
De cada sessió aixecarà
acta la secretària; l’acta ha de ser aprovada en la següent sessió de la Junta
directiva, i signada per la priora i la secretària.
La secretària convocarà
les reunions amb antelació suficient i adjuntarà l’Ordre del dia que s’hagi de
tractar, d’acord amb les instruccions de la priora. És considerarà que la Junta esta
vàlidament constituïda si
assisteixen a la mateixa un número no inferior al 50% dels seus membres i
sempre que hi siguin presents com a
mínim la Priora y Secretaria o en el seu defecte la Vicepriora i la Majorala
que exerceixi las funciones de vicesecretaria.
Els acords presos es
comunicaran a la Congregació germana, quan escaigui.
Les qüestions no
previstes en aquests estatuts es regiran pel Codi del Dret Canònic.
En cas de conflicte
d’interpretació i compliment dels presents estatuts, serà la priora qui
decidirà, i si es dona el cas, ho sotmetrà a l’Ordinari del lloc, a fi que ell
decideixi amb caràcter vinculant.
Les
membres podran delegar el seu vot.
Article
18. La priora
La priora ostenta la representació
legal de la Congregació i li corresponen les següents funcions:
·
Presidir i dirigir les Juntes generals i les reunions
de la Junta Directiva.
·
Ordenar la convocatòria i indicar l’ordre del dia de
les reunions dels òrgans citats en el punt anterior.
·
Dirigir les votacions i aixecar les sessions.
·
Autoritzar les actes, certificacions i altres
documents oficials de la Congregació.
·
Vetllar perquè la Congregació actuï sempre d’acord amb
la seva naturalesa i finalitats, amb total respecte al que disposen els
estatuts.
·
Comunicar a l’Ordinari del
lloc les membres elegides per compondre la Junta directiva elegides per
la Junta general i el canvi de domicili social.
·
Comunicar a l’Ordinari, per
a la seva aprovació, les modificacions dels estatuts i l’extinció de la
Congregació, als efectes pertinents.
Article
19. La vicepriora
La vicepriora substituirà la priora
en totes les seves funcions quan aquesta no pugui actuar.
Article
20. La secretària
La secretària de la Congregació, que
ho serà també de la Junta directiva, té les següents funcions:
·
Cursar, per ordre de la priora, les convocatòries de
les Juntes generals.
·
Aixecar acta de les reunions dels òrgans de govern de
la Congregació, on figurin els temes tractats i els acords presos. I portar el
Llibre d’actes.
·
Procurar que els encarregats d’executar els acords
presos els portin a terme.
·
Aixecar el registre d’altes i baixes de les membres de
la Congregació i mantenir-lo actualitzat.
·
Comunicar les altes i baixes a la tresorera.
·
Certificar documents de la Congregació amb el
vistiplau de la priora.
·
Gestionar i custodiar els llibres oficials, registres
i arxius de la Congregació.
·
Preparar la memòria anual d’activitats.
·
Preparar la Revista de la Congregació, com a òrgan
d’informació per a les seves membres.
Article
21. La tresorera
La tresorera té les següents
funcions:
·
Administrar els béns de la Congregació d’acord amb el
que hagi decidit la Junta general i el que estableix el dret comú.
·
Preparar l'Estat de Comptes de l'exercici econòmic i
els pressupostos, Ordinari i Extraordinari anuals, de la Congregació. I,
conjuntament amb el Tresorer de la Congregació germana, els que s'han de
presentar a la Comissió Mixta.
·
Recaptar dels membres de la Congregació les quotes
fixades segons els estatuts.
·
Proposar a la Junta directiva la baixa de les membres
que no han pagat la quota dos anys consecutius.
·
Anotar al llibre de tresoreria les altes i les baixes.
Article
22. Elecció dels càrrecs directius
Convocatòria electoral
La Junta directiva convocarà
eleccions:
1.
Per renúncia de la majoria absoluta de les seves
membres (mai quatre mesos abans del Dissabte sant)
2.
L’any que acabi el seu mandat (durant el segon mes després
del Dissabte sant d’aquell any)
La Junta resta en funcions fins a
l’aprovació de la nova Junta per part de l’Autoritat Eclesiàstica. Aquesta
convocatòria es comunicarà a totes les Congregantes de la mateixa manera com es
convoquen les Juntes generals.
Junta electoral
La Junta electoral estarà formada
pel Consiliari i 4 Congregantes més elegides per sorteig. Aquestes hauran de
ser majors de divuit anys i estar al corrent de pagament de les quotes anuals
de la Congregació.
La secretària cessant els ajudarà
tècnicament, amb veu però sense vot, excepte en el cas que formi part d’una
candidatura.
Si alguna de les elegides per
sorteig forma part d’alguna candidatura serà substituïda per la següent de la
llista.
Presentació de candidatures
Tota Congreganta podrà presentar
candidatura durant el període electoral davant la Junta electoral que presidirà
el consiliari.
El període per presentar
candidatures serà de quinze dies des de la convocatòria. Igualment durant
aquests quinze dies es podrà consultar el cens.
Les candidatures hauran de cobrir
tots els càrrecs que es renoven, sinó, no podrà ser acceptada (Priora,
vicepriora, secretària, tresorera, tres majorales i 7 vocals)
Per tenir dret de sufragi tant actiu
com passiu les Congregantes han de tenir els divuit anys, una antiguitat de dos
anys i estar al corrent de pagament.
Un cop proclamades les candidatures
aquestes tindran una còpia del cens electoral havent signat prèviament els
documents acreditatius de protecció de dades.
Convocatòria de Junta general extraordinària
Una vegada hagi conclòs els quinze
dies de presentació de candidatures la Junta electoral enviarà la convocatòria
d’una Junta general extraordinària essent l’únic punt de l’ordre del dia
d’aquesta Junta l’elecció dels càrrecs seglars de la nova Junta directiva.
Amb la convocatòria s’enviarà el
llistat de les candidatures.
La convocatòria s’ha de comunicar
durant els quinze dies següents d’acabar el període de presentació de
candidatures i almenys quinze dies abans de la reunió de la Junta general
extraordinària.
Aprovació de l’Autoritat
eclesiàstica
Els membres elegits formaran part de
la Junta directiva a partir de l’aprovació de l’Autoritat eclesiàstica. I
decaurà automàticament en aquell moment la Junta anterior.
En cas d’haver-hi una única
candidatura
Si només existeix una única
candidatura es convocarà una Junta general extraordinària per proclamar la
candidatura com a nova Junta Directiva. Igualment, comença el seu mandat de
quatre anys després de l’aprovació per part de l’Autoritat eclesiàstica.
Vacant
En cas que no es presenti cap
candidatura, o siguin rebutjades les presentades, la Junta electoral
traslladarà la situació a l’Autoritat eclesiàstica perquè doni una solució a
través d’una Junta gestora.
Article
23. El consiliari
El consiliari és designat per l’Ordinari del lloc. Serà un prevere
que exerceixi legítimament el ministeri a
l’arxidiòcesi, prèvia consulta a la Junta directiva, si ho creu oportú. Serà elegit per un període
de quatre anys, podent renovar, sense limitació, a criteri de l’Ordinari del
lloc.
El
consiliari s’encarrega de la relació de la Congregació amb la Parròquia de la
Santíssima Trinitat de Tarragona.
El consiliari assistirà a les Juntes
generals i a les reunions de la Junta directiva, amb veu però sense vot.
Les funcions del consiliari són
fonamentalment l’animació espiritual dels membres de la Congregació, contribuir
a fer que sempre mantingui la seva naturalesa i finalitats eclesials, fomentar
la seva participació en les plans pastorals diocesans, d’acord amb els objectius
de la Congregació, fomentar la sensibilitat social en els membres de la
Congregació i procurar que es compleixin les disposicions emanades de la
Autoritat Diocesana.
El consiliari, que serà el mateix
que el consiliari de la Congregació de La Sang, presidirà la Comissió mixta, la
qual articula les relacions entre les dues Congregacions.
Títol VII. Reunions i acords de la Congregació
Article
24. Reunions
La Junta general quedarà constituïda, en
primera convocatòria, amb la presència de la majoria absoluta de les
convocades, assolint-se aquesta amb la meitat més una de les congregantes amb
dret a vot i, en segona convocatòria, qualsevol que sigui el nombre de les
assistents.
Article
25. Acords
Per adoptar vàlidament
els acords es requereix la majoria absoluta de vots de les congregantes
presents a la junta. Se li atorga a la priora el vot de qualitat, en el supòsit
que persisteixi l’empat després de dos escrutinis.
Això no obstant, per a
la modificació dels estatuts i per a l’extinció de la Congregació, la Junta
general haurà de prendre l’acord en un únic escrutini vàlid i amb la majoria
dels dos terços dels vots.
Per a les eleccions es
requereix la majoria absoluta de vots; després de dos escrutinis ineficaços,
s’ha de fer la votació sobre els dos candidats que hagin obtingut major nombre
de vots; després del tercer escrutini, si hi ha empat, queda elegit el de més
edat.
Títol VIII. Facultats de l’Autoritat eclesiàstica
Article
26
L’Autoritat Eclesiàstica
és l’Ordinari del lloc.
Corresponen a l’Autoritat
Eclesiàstica les següents facultats:
·
El dret i el deure de visita i d’inspecció de totes
les activitats de la Congregació.
·
Confirmar en el càrrec la Priora de la
Congregació.
·
Nomenar el consiliari de la Congregació.
·
Exigir en qualsevol moment la presentació detallada de
comptes.
·
Aprovar la memòria anual de les activitats de la
Congregació, així com l’estat de comptes de l’exercici econòmic anual i el
pressupost ordinari i extraordinari.
·
Aprovar les modificacions dels estatuts.
·
Transformar, fusionar, escindir o dissoldre la
Congregació, d’acord amb el dret.
·
Concedir la llicència necessària per a
l’alienació dels béns de la Congregació, d’acord amb les normes del dret
canònic vigent (c. 1.291-1.294 del C.I.C.)
·
Les altres facultats que li atribueixi el dret canònic
vigent.
Títol IX. Administració dels béns
Article
27
L’administradora de la Congregació
serà la tresorera.
L’origen dels recursos econòmics
serà l’import de les quotes que recaptin, les subvencions i ajuts de les
administracions públiques, els donatius que els fidels puguin donar per al
culte a la Mare de Déu de la Soledat.
El Consell per als Assumptes
econòmics estarà format per la priora, la tresorera, la vicepriora i una vocal
escollida per la Junta directiva.
La Congregació podrà adquirir,
retenir, administrar i alienar béns temporals, d’acord amb els estatuts i el
dret canònic vigent.
Podrà adquirir béns mitjançant
donacions, herències o llegats que siguin acceptats per la Junta Directiva.
Estan sotmesos al control de
l’autoritat eclesiàstica i, per tant, necessiten llicència escrita de la
mateixa:
·
tots els actes d’administració que sobrepassin la
quantitat de 10.000,00 €;
·
la construcció d’edificis;
·
la realització d’obres estructurals o de manteniment
(com la pintura general, la instal·lació elèctrica, la megafonia, la calefacció
o refrigeració);
·
les modificacions interiors importants;
·
la cessió d’ús de béns;
·
el lloguer d’immobles;
·
les permutes;
·
els crèdits;
·
les alienacions;
·
els contractes d’obres i serveis;
·
l’acceptació d’herències i donacions, amb càrregues o
sense càrregues;
·
les altres que consideri l’autoritat eclesiàstica.
TÍTOL X. De la relació amb la Congregació de La Sang
Article
28. La comissió mixta
Les dues Congregacions de La Sang
comparteixen finalitat, la Seu i l’Església, dins d’un esperit d’ajuda mútua i
cooperació. A tal fi, les relacions es regiran d’acord amb el decret de 26 de
febrer de 2014, de l’Arquebisbe Jaume Pujol, per al bon govern de les qüestions
comunes de les dues Congregacions, ja que estan unides per la devoció al Sant
Crist de La Sang i a la Mare de Déu de la Soledat, pels actes de culte que són
comuns a totes dues i per la mútua relació de fraternitat.
Aquests estatuts assumeixen el que
disposen els decrets arquebisbals de 5 de març de 2003 i de 26 de febrer de
2014, és a dir, la Normativa de la Comissió mixta.
Aquesta Comissió mixta estarà
presidida pel Consiliari de les dues Congregacions i per part de la Congregació
de la Soledat hi participaran la Priora, la tresorera i tres persones més de la
Junta directiva, que aquesta mateixa escollirà.
Títol XI. De l’acció caritativa de la Congregació
Article
29. L’acció caritativa
La Congregació procurarà acomplir la
finalitat d’exercir la caritat vers els marginats de la societat, ajudant i
col·laborant a l’acció caritativa de l’Església i també tenint la iniciativa
vers una necessitat concreta.
Cada any, el mes d’octubre, la
Comissió mixta, d’acord amb les Juntes directives de les dues Congregacions,
revisarà aquesta col·laboració o iniciativa.
La devoció i pietat a la Puríssima
Sang de Jesucrist i a la Mare de Déu de la Soledat ha de portar a les
Congregantes a la pietat vers els més pobres i marginats, ja que en ells
continua la seva Passió.
Títol XII. Modificació dels estatuts i dissolució de la Congregació
Article
30. Modificació dels estatuts
La modificació dels estatuts, total
o parcial, haurà de ser aprovada per la Junta general en un únic escrutini
vàlid, amb la majoria dels dos terços dels vots. Les modificacions, un cop
aprovades per la Congregació, necessiten, per a entrar en vigor, l’aprovació de
l’Arquebisbe de Tarragona.
Article
31. Extinció i dissolució
La Congregació podrà
extingir-se per decisió de l’Arquebisbe de Tarragona a petició de la Junta
general extraordinària, la qual decidirà en un únic escrutini vàlid, amb la
majoria dels dos terços de vots. Podrà ser suprimida també per decisió de
l’Arquebisbe de Tarragona per causes greus (si l’activitat de la Congregació
derivés en dany per a la doctrina o la disciplina eclesiàstica, o si causés
escàndol als fidels, tal i com estableix el Dret canònic, c. 326,1).
Article
32. Destinació dels béns
En cas d’extinció o dissolució de La
Congregació, la Junta Directiva donarà els seus béns a institucions
eclesiàstiques que tinguin fins similars als que s’exposen en aquests estatuts
i d’acord amb el que determini la Junta general.
